Virtut, virtual

Ahir no hi hagué celebració pública de la festa a Sant Vicent, pero virtualment els vicentins pogueren ofertar, des de distints enllaços, alguns actes privats i recordar el dia, en gravacions d’anys en arrere. Ya sabeu que fon realmente el dia 5 quan morí fa sigles el Sant. Enguany no hi hagué tampoc combregar d’impedits, pels pobles que mantenen la tradició, ni milacres, ni chiquets pel carrer recordant-nos en Llengua valenciana la vida del nostre Patró. A un servidor que és del Ferrer, l’ompliren de virtualitat, pero de besades o repretons cero. No hi hagué mona, ni dinar en la família. Ara diuen que els chiquets menors de 12 anys podran eixir solts. Bo, pero si els majors no, perque fins al dia 9 estarem alarmats ¿soltarem a la dula a les criatures?

Haurem d’acomodar la situación, fent de la necessitat, virtut, com se sol dir. Podem virtualment pels mijos telemàtics vore i charrar, inventar imàgens, cremar falles i jugar en fòc… pixelant, que no pixant per a apagar-lo. Pero barallant una massiva información, me fa fredat que tot puga eixir a ballar i alguns dur-nos del ramal a conveniència. Aixina, els dos grans conceptes que deurien regir a l’humanitat en equilibri: Llibertat individual i responsabilitat social, observem que són interpretats a voluntat. Inclús sura algún personalisme en l’administracio, etc. Per eixemple entre Iglesias, Montero, Escrivà, Díaz… aguardant a que «todo caiga redondo» per tal d’arbitrar ajudes urgents, des de lo qual posar-se medalla. Fins ara estan arribat tart i no sabem qué nos està costant, ni quí és el sobrestant que ho gestiona. «…ya se irá viendo» Roden els dubtes i l’alternativa d’accions per ministeris de noms difícils i de comesos, per als entesos, en eixecutòria enrevesada; en bollit unflat de personal i marcha llastrada, menejant enrònies per comissions, assessories, certificacions i mamandúrries. «Tots al sac i el sac en terra», ya vorem quàn cobren els 4 millons d’èrts (vullc dir tessos, afectats pel ERTE).

Leave a Reply